UN RECINTE EMBLEMÀTIC A BARCELONA

NASCUT AL 1929

Un recinte que concentrés l'essència arquitectònica i cultural d'Espanya per a impressionar als visitants a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Descobreix la història del Poble Espanyol.


UN PROJECTE PECULIAR DES DE ELS SEUS INICIS

Un viatge que ho va canviar tot

Els creadors del recinte van visitar més de 1.600 poblacions abans de projectar el recinte. El material que van recopilar i tot el que van veure els va portar a modificar aspectes fonamentals del projecte.

Miquel Utrillo, enginyer, pintor i responsable del projecte; Xavier Nogués, dibuixant i pintor, i Francesc Folguera i Ramón Reventós, van ser els encarregats de plantejar un recinte en el qual quedessin reflectits els elements arquitectònics més emblemàtics de l’arquitectura popular espanyola. La idea inicial era derrocar-ho en finalitzar l’Exposició Internacional, però els seus creadors van acordar que havia de ser concebut com un projecte perdurable, com va acabar succeint.

Les obres de construcció es van iniciar el 19 de gener de 1928 i el Poble Espanyol es va inaugurar el 20 de maig de 1929.

L’exposició “Un viatge fotogràfic. La construcció del Poble Espanyol”, instal·lada a l’interior del recinte, et permetrà conèixer en profunditat l’origen, la inspiració i la construcció del recinte. No te la perdis!

Coneix la història del Poble Espanyol

1929-1930

OCI I CULTURA CADA DIA

Durant l'Exposició Internacional, el Poble Espanyol havia de donar sensació d'alegria popular ininterrompuda. Per això, es van celebrar infinitat d'actes culturals i lúdics cada dia: festes populars amb balls, danses regionals, revetlles, concursos i fins i tot competicions d'equitació. Aquell "típic poble espanyol" va ser una de les principals atraccions de l'Exposició Internacional. Va ser tal el seu èxit que es va decidir no esfondrar-lo, com estava previst inicialment.


1939-1950

LA GUERRA CIVIL I LA PÈRDUA DEL CARÀCTER FESTIU

La vocació festiva i amable del Poble Espanyol es va esvair amb la irrupció de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

En el que és l’episodi més fosc de la història, la brutalitat bèl·lica es va convertir en un camp d’internament de presoners.

Passada la Guerra, el Poble va estar amenaçat per la ruïna. Va ser llavors quan l’Ajuntament de Barcelona va decidir distribuir el Museu d’Indústries i Arts Populars en diferents edificis, per a evitar que fossin destruïts. Mentrestant, el franquisme utilitzava el recinte per a difondre missatges violentament anticatalanistes.

DELS 60 ALS 90

UN INTENT FALLIT DE REVITALITZACIÓ I L'ARRIBADA DEL CANVI

Entre 1957 i 1973, l'Ajuntament de Barcelona va voler rellançar el Poble i tota la muntanya de Montjuïc. Malgrat les obres de rehabilitació i els actes que es van organitzar, el recinte seguia sense funcionar.

Al 1986 Catalunya acabava de recuperar la democràcia i l’autonomia. en aquest context, l’Ajuntament de Barcelona decideix potenciar el Poble Espanyol per a convertir-lo en “un centre d’activitats culturals, d’oci, comercials i potenciar el seu atractiu turístic i artesanal”. Arribava el moment d’un canvi real que començava per la privatització de la gestió del recinte. Es va dur a terme un projecte per a recuperar els edificis originals i crear una àrea d’oci, una de gastronomia i una de serveis, a més d’una important oferta nocturna. Aquest rellançament es va traduir ràpidament en números: en 1987, 600.000 persones visiten el Poble i només dos anys després la xifra augmenta fins a gairebé un milió. Però malgrat els bons resultats a curt termini, el Poble continua acumulant importants pèrdues.


EL RENAIXEMENT I UNA NOVA MIRADA CAP AL FUTUR

Per a deixar enrere definitivament la crisi econòmica, un grup d'empresaris que van saber apreciar el seu potencial van decidir assumir al 1996 la seva gestió. És llavors quan el Poble comença a remuntar.

Es potencia el contingut arquitectònic, artesanal i artístic del recinte (el 2001 s’instal·la la Fundació Fran Daurel, una important col·lecció privada d’art contemporani espanyol) i es planteja una programació estable integrada per activitats culturals dirigides tant al públic local com al turista. El 2016, a més, el recinte s’adapta encara més a les exigències del visitant i del moment i recorre a les últimes tecnologies per a augmentar el seu contingut cultural.

El 2020 el recinte rep un nou cop, probablement el més inesperat. La pandèmia mundial causada pel Covid-19 obliga a tancar les portes del Poble durant 3 mesos. Aquest temps va servir per a replantejar els objectius i el paper del Poble davant una nova situació mai abans viscuda i de cara a una realitat absolutament nova, plena d’incertesa però alhora, d’il·lusió. L’11 de juny de 2020 el recinte reobre les seves portes i s’erigeix com un dels equipaments de Barcelona que més activitats ofereix al públic local. Des de llavors, el Poble no ha deixat de treballar i ha pres un nou rumb: deixar de dirigir-se al públic turista d’una banda i al local, per un altre, per a oferir experiències culturals i d’oci per a tots els públics en un recinte històric, únic a Barcelona.